Últimament li estic agafant un gust increïble al fet de cuidar i mimar casa nostra, sobretot perquè els efectes són immediats: ordre, benestar, tranquil·litat, sensació de calidesa, equilibri i serenitat. Una casa on hi ha infants ha de ser una casa cuidada fins l'últim detall: ha d'estar escalfada, neta, endreçada, amb menjar sa a la nevera i al rebost, amb un àpat nutritiu sempre a punt, amb roba neta disponible, etc.
Mai hagués pensat que tenir cura de la llar podria convertir-se en tota una dedicació personal: sempre hi ha alguna cosa per fer, una cosa sempre et porta a l'altra, la casa sempre et necessita. Aquesta és una dimensió totalment nova per a mi, que he estat filla única, m'he criat en un pis petit i la meva mare treballava. Cuidar de la casa es feia més aviat per supervivència que per plaer, que per dedicació en sí. I ara que he començat hi trobo un goig immens però no m'acaba d'omplir, podríem dir que sento que tinc aspiracions més profundes. Per una banda, tenir cura de la llar m'ajuda a projectar-me, a treure l'artista del meu interior i deixar-me anar creant espais agradables i confortables. Es podria dir que trobo el Déu de les coses petites en els actes quotidians i em realitza bastant. Però, per l'altra banda, les tasques de la llar m'absorbeixen de tal manera que, a vegades penso que no faria res més i això em fa sentir buida. Necessito sortir de casa i desenvolupar altres facetes de la meva persona humana com establir lligams amb la meva tribu, perseguir aventures, conèixer coses noves, caminar, estimar el paisatge, involucrar-me en projectes nous, etc.
De manera que em considero una persona purament dual: a estones la mare nodridora que sempre estaria fent coses pels seus i d'altres l'intrèpida descobridora de meravelles de l'univers. I cap de les dues condicions aconsegueix capturar-me i retenir-me per complet, sinó que salto d'una a altra, en un incessant viatge cap a l'única realitat comú: les profunditats del meu ésser més autèntic.
A vosaltres també us passa? Com concilieu la cura de la llar amb les vostres aspiracions més profundes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada