Les dones tenim un problema molt gros i penso que hem de lluitar fermament per resoldre'l d'una vegada per totes perquè no té ni cap ni peus que visquem així. Estic cansada de sentir mares, dones, noies exhaustes per intentar conciliar la vida familiar i la vida laboral. Penso que totes les dones hauriem de tenir un període de cinc anys finançat perquè ens puguem reproduir i pujar les nostres cries. És impossible combinar les dos tasques. I si hi ha moltes dones que ho fan, sempre és amb la sensació de no arribar, d'haver pogut fer més en algun dels dos àmbits, de tenir el cap amb un altre lloc, etc.
No en som conscients, però tenint fills estem fent un enorme servei a la societat, que necessita ser renovada, que està envellint, que no podria tirar endavant sense els nous éssers que nosaltres portem al món. I com se'ns agraeix? Fent-nos pencar com unes màquines, com si no estiguèssim aportant res, havent de treballar com abans de criar, com qualsevol home, com si no hagués passat res. Però si estem regenerant la societat! Però si estem fent vides! Deixeu-nos-les fer bé! Deixeu-nos educar la nova generació per evitar futurs conflictes! Ja n'hi ha prou d'ofegar-nos i exigir-nos més i més: així no podem pujar els infants a gust, no podem donar el millor de nosaltres com el nostre lloc de treball es mereix. Després anem al súper i comprem ous de gallinetes criades en llibertat perquè pensem que no es just les condicions en que fan pondre els ous a les gallines de granja. Però si es pitjor el que ens estan fent a nosaltres! Ens fan criar i ser ma d'obra a l'hora! ens fan abandonar la lactància molt abans del que recomana la Organització Mundial de la Salut.
Com era aquella dita? " Quien mucho abarca, poco aprieta". A mi que em perdonin però jo he nascut amb el defecte del perfeccionisme i no puc concebre haver de fer una xapuça amb la criança perquè me n'he de tornar a treballar. Tinc tres fills de 8 mesos a 4 anys, vull estar amb ells, portar-los a l'escola, acompanyar-los al pediatra, ser amb ells per dinar, anar-los a buscar al cole, preparar-los un àpat sa, eixugar-los els mocs, consolar-los quan cal, etc. No puc deixar tot això a mitges. No puc delegar en ningú més. Per sort tinc pares i sogra joves, que treballen i no es poden ni han d'encarregar-se dels meus fills, que he triat parir jo. Jo els he portat al món i jo els pujaré, si m'ho permeten. Avui em proposava una amiga una solució: agafar excedència i poder acabar la meva feina amb ells a casa. Molt bé és un bon pla. Però de què viurem? Amb l'excedència no es cobra! I m'ha dit "millor ser pobre i poder criar els teus fills que tenir pasta i quedar-te amb les ganes". És veritat però com a perfeccionista i exigent que sóc sé que les dones ens mereixem molt més. Si la societat s'ha de beneficiar dels nostres fills, que ens financin aquest període. Tots els països desenvolupats donen ajudes a les famílies i aquí? Aquí ens hem d'acontentar amb el fet de criar-los a mitges o ser pobres.
Ser mare comporta fer d'infermera per oferir-los les cures bàsiques, fer de pedagoga per educar-los com cal, fer de cuinera per nodrir-los adientment, fer de taxista per dur-los a l'escola i a passejar, fer d'osset de peluix per abraçar-los i donar-los tot l'afecte que necessiten, fer de professional de la llar per tenir la casa amb condicions, la roba neta i l'espai endreçat. Això ja comporta molts oficis amb guàrdies de 24 hores en un. A part he d'oferir els meus serveis a temps complet o parcial fora de casa? Em sap greu però per a mi resulta IM-POS- SI- BLE. No em perdonaria mai no haver-me donat al 100% amb la meva descendència, no haver fet tot el que estava a les meves mans perquè tinguin la millor criança. Fins que la petita vagi a l'escola deixeu-me fer bé la meva feina! Després ja tindreu tota la meva passió i energia per al món laboral però ara la vull regalar al FUTUR. És tan estrany? Tan difícil d'entendre?
Vull una solució!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada