Ser una bona mare

Últimament el meu fill gran no està passant per una bona època: el veig nerviós, inquiet amb un component d'ansietat que no m'agrada gens. Fa més d'una setmana que estic fent de detectiu per esbrinar que l'amoïna: és l'escola? No té prou bona relació amb els companys? Té enveja dels germans? Sent inestabilitat perquè als pares ens sent parlar d'un futur incert? Té terrors nocturns? Algú està exercint una mala influència en el meu menut? Us asseguro que no penso en res més dia i nit perquè vull poder ajudar-lo.

Ho he intentat de totes maneres: mitjançant la teràpia amb contes, fabricant un spray anti-monstres, portant-lo a jugar al parc, massatges als peus abans d'anar a dormir, posant Mozart Bethoven i Bach, donant-li flors de Bach, conversant amb ell... Ja no sé què més provar! 

Està nerviós i no hi puc fer res!

L'última conclusió a la que he arribat és que no puc interferir en les seves lluites interiors, no puc treure-li les castanyes del foc ni ficar el nas en tots els seus assumptes. L'únic que està a les meves mans és ser una bona mare i oferir-li un entorn còmode, agradable i segur. Fer-li una gran abraçada quan surt de l'escola, oferir-li un suculent berenar per recuperar forces, estar present per si necessita parlar amb mi. Però, sobretot, mostrant-me tranquil·la i confiada en les seves capacitats. Transmetent-li la meva pau interior i l'alegria de viure. Encomanant-li totes les estones que passa amb mi, la meva serenitat i passió per les petites coses. Fent-li saber que en el món tot està bé i que la tranquil·litat i la confiança en un mateix són els únics estils de vida capaços de fer-nos feliços. Penso que no hi ha res millor que educar els nostres fills en l'exemple. Així que deixaré de mostrar-me preocupada, ofuscada, inquieta i nerviosa i li oferiré un exemple clar i palpable de com es viu de bé quan ens proposem fer les paus amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn!