Prendre consciència de les pròpies necessitats

L'altre dia llegia un poema sobre maternitat que deia que ser una mare entregada no fa cap bé a ningú, ni als fills ni a la mare. Insistia en que la mare ha de donar però no "donar-se". Donar de si mateixa als demés sense oblidar-se de nodrir-se a ella mateixa.  A vegades, amb el ritme vertiginós que adquireix el dia a dia penso que és impossible trobar temps per a fer res més que no sigui cuidar dels altres. Tanmateix, també és veritat que el temps no es busca sinó que es crea. Es tracta de fer una llista de prioritats i atrapar al vol qualsevol oportunitat que es presenti per dedicar-lo a aquelles coses que sentim que ens fan crèixer i ens ajuden a desenvolupar-nos perfectament.
En aquest sentit, jo he triat escriure, no sense dificultats perquè mentre ho faig penso que podria fer el dinar, passar lescombra, endreçar la cuina, ... però ho aparco i ja sé que ja hi haurà temps per tot això i que, en canvi, escriure em proporciona una sensació que no puc suplir amb res més: nombrar amb paraules els meus pensaments em dóna una sensació d'ordre, de claredat i em connecta amb el meu "jo" més autèntic. Sento que si no escric, navego sense rumb fix i corro el risc d'extraviar-me. Escriure m'ajuda a trobar una pauta vital, em recorda qui sóc, què vull, què m'agrada... Punts dels quals estic segura que tots hauriem de tenir presents per no passar per la vida com una gallina sense cap. No és aquesta la sensació que us fa la manera que tenen de viure moltes persones de la nostra societat? Correm, correm però tenim clar cap on. Penso que hem de viure de manera suficientment pausada com per recordar què volem, on anem, quines fites perseguim. Perquè si no, si que podrem dir que la vida ens haurà passat de llarg mentre estavem ocupats fent altres coses.
Uns trobem aquests moments de reflexió escrivint, d'altres pintant, passejant, fent ioga, ballant. Sigui, com sigui que us sentiu millor connectats amb el vostre jo més íntim, us animo a replantejar-vos qüestions vitals amb la ment en el seu punt de màxima obertura. Aquí us deixo unes quantes preguntetes que penso que tots ens hauriem de fer:

• quines són les prioritats en la meva vida?
• sóc feliç?
• què necessito per ser feliç?
• amb quines activitats gaudeixo?
• per quines coses a la meva vida estic agraït?
• com em veig d'aquí cinc anys?
• quins somnis m'agradaria realitzar?
• em satisfà la vida que visc?
• si em quedés un any de vida a què el dedicaria? (a vegades em pregunto perquè només està justificat fer el que realment volem si estem a punt de morir-nos )